.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«si no us convertiu, tots acabareu igual»

 
  

 
 
 
 
 
 
Lectura del llibre de l’Èxode

En aquells dies, Moisès pasturava el ramat del seu sogre Jetró, sacerdot madianita. Tot guiant el seu ramat desert enllà, arribà a l’Horeb, la muntanya de Déu. L’àngel del Senyor se li aparegué en una flama enmig de la bardissa. Va mirar, i s’adonà que la bardissa cremava però no es consumia. Moisès es va dir: «Deixa’m anar a veure aquesta visió extraordinària: què ho fa que no es cremi la bardissa.» El Senyor veié que s’acostava per mirar. Llavors Déu el cridà de la bardissa estant: «Moisès, Moisès.» Ell respongué: «Aquí em teniu.» Déu li digué: «No t’acostis aquí. Descalça’t, que el lloc on ets és terra sagrada.» I afegí: «Jo soc el Déu del teu pare, Déu d’Abraham, Déu d’Isaac, Déu de Jacob.» Moisès es cobrí la cara, perquè no gosava mirar Déu. Llavors el Senyor li digué: «He vist les penes del meu poble al país d’Egipte i he sentit el clam que li arrenquen els seus explotadors. Conec els seus sofriments. Baixaré, doncs, a alliberar-lo del poder dels egipcis i a fer-lo pujar d’aquell país cap a un país bo i espaiós, un país que regalima llet i mel.» Moisès digué a Déu: «Quan aniré a trobar els israelites i els diré: “El Déu dels vostres pares m’envia a vosaltres”, si ells em pregunten quin és el seu nom, què he de respondre?» Déu li contestà: «Jo soc el qui soc.» I afegí: «Respon així als israelites: “Jo-soc m’envia a vosaltres”.» Déu digué encara a Moisès: «Digues això als israelites: “Jahvè (el qui és), el Déu dels vostres pares, Déu d’Abraham, Déu D’Isaac, Déu de Jacob, m’envia a vosaltres.” Aquest serà el meu nom per sempre, amb aquest nom em tindran present totes les generacions.»

Ex 3,1-8a.13-15

Salm Responsorial

R. El Senyor és compassiu i benigne.

Beneeix el Senyor, ànima meva, 
del fons del cor beneeix el seu sant nom. 
Beneeix el Senyor, ànima meva, 
no t’oblidis dels seus favors. R

Ell et perdona les culpes i et guareix de tota malaltia, 
rescata de la mort la teva vida 
i et sacia d’amor entranyable. R 

El Senyor fa justícia als oprimits, 
sentencia a favor d’ells. 
Ha revelat a Moisès els seus camins, 
el seu estil d’obrar, als fills d’Israel. R

«El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al càstig, ric en l’amor.» 
El seu amor als fidels és tan immens 
com la distància del cel a la terra. R

Sl 102,1-4.6-8.11 (R.: 8a)

Lectura de la primera carta de sant Pau al cristians de Corint
Germans, no vull que us passi per alt una lliçó de la història. Els nostres pares estaven tots emparats per aquell núvol, tots passaren el mar Roig i tots, en el núvol i en el mar, van rebre com un baptisme que els unia a Moisès. Tots es van alimentar amb el mateix menjar espiritual, tots van beure la mateixa beguda espiritual, ja que bevien d’una roca espiritual que els acompanyava, i aquesta roca significava el Crist. Malgrat tot, la gran majoria no foren agradables a Déu, ja que quedaren estesos pel desert.
Tot això era un exemple per a nosaltres, perquè no desitgem allò que no és bo, com ells ho feren. No murmureu, com ho feren alguns d’ells, que van morir a mans de l’Exterminador.
Tot això que els succeïa era un exemple, i va ser escrit per advertir-nos a nosaltres, ja que els segles passats s’encaminaven cap als temps que vivim. Per tant, els qui creuen estar ferms, que mirin de no caure.

1Co 10,1-6.10-12

Lectura de l’evangeli segons sant Lluch

Per aquell temps, alguns dels qui eren presents contaren a Jesús el cas d’uns galileus, com Pilat havia barrejat la sang d’ells amb la de les víctimes que oferien en sacrifici.
Jesús els respongué: «Us penseu que aquells galileus van ser malmenats perquè havien estat més pecadors que tots els altres galileus? Us asseguro que no: si no us convertiu, tots acabareu igual. I aquells divuit homes que van morir quan els caigué a sobre la torre de Siloè, us penseu que eren més culpables que tots els altres habitants de Jerusalem? Us asseguro que no: si no us convertiu, tots acabareu igual.»
I els digué aquesta paràbola: «Un home que tenia una figuera a la vinya, anà a cercar-hi fruit i no n’hi trobà. En veure això, digué al vinyater: “Mira, fa tres anys que vinc a cercar fruit a aquesta figuera i no n’hi trobo. Talla-la d’una vegada. Per què la tinc, si no fa més que ocupar-me la terra?” Ell li contestà: “Senyor, deixeu-la encara aquest any. Cavaré la terra i la femaré, a veure si fa fruit d’ara endavant; si no, ja la podreu tallar”.»

Lc 13,1-9

"Tots necessitem de la conversió"

No ens és difícil fugir de les nostres responsabilitats; el difícil és acceptar-les. Déu encomana a Moisès una tasca difícil: He vist les penes del meu poble, he sentit el clam que li arrenquen els seus explotadors. Conec els seus sofriments. Baixaré a alliberar-lo del poder dels egipcis i a fer-lo pujar d’aquell país cap a un país que regalima llet i mel. I escull com a alliberador Moisès. Ja hem vist abans la seva resposta, quan Déu crida: Moisès, Moisès. Ell respongué: Aquí em teniu. No li serà fàcil donar resposta a aquesta crida de Déu, però restarà fidel perquè el Déu dels vostres pares m’envia a vosaltres; té la força i posa la confiança en el Déu d’Abraham, d’Isaac i de Jacob.
Però no tot el poble ho serà, de fidel. Pau recorda: Els nostres pares passaren el Mar Roig i tots, en el núvol i en el mar, van rebre com un baptisme que els unia a Moisès. Tots es van alimentar amb el menjar espiritual... Malgrat tot, la gran majoria no foren agradables a Déu ja que quedaren estesos pel desert, no van seguir el camí de Déu, li van ser infidels. Tot això —diu Pau— era un exemple per a nosaltres, perquè no desitgem allò que no és bo, perquè no murmurem... Tot això que els succeïa era un exemple i va ser escrit per advertir-nos a nosaltres. I acaba dient: Els qui es creuen ferms, que mirin de no caure.
Jesús ens convida a la nostra conversió i no a mirar els altres: Us penseu que aquells galileus [que va fer matar Pilat] van ser malmenats perquè havien estat més pecadors que tots els altres? Us asseguro que no. I aquells divuit homes que van morir quan els caigué a sobre la torre de Siloè, ¿us penseu que eren més culpa bles que els altres habitants de Jerusalem? Us asseguro que no. I repeteix Jesús: Si no us convertiu, tots acabareu igual. I ho explica llavors amb una paràbola: una figuera que no dona fruit acabarà tallada.
Jesús ens convida avui a una conversió personal, a tots i cadascun de nosal tres: en farem cas? O som dels qui ens creiem segurs i per això caurem més aviat?

Mn. Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 

 
 
 
 
IMATGES